Cómo fabricar masilla para trabajar con pequeñas piezas de madera

Existen varias maneras de fabricar masilla para trabajar con pequeñas piezas de madera —una necesidad para los modelistas cuando utilizan este materal—.

    Una de ellas consiste en preparar una mezcla de polvo de madera (serrín muy fino) que puede obtenerse limándola con una lima fina —puede guardarse en un frasquito, para irlo dosificando para preparaciones en pequeñas cantidades— tiza pulverizada (que podemos guardar también en un frasquito), y barniz o bien cola de carpintero. La mezcla preparada, sin excedernos en cantidad, la podemos realizar con ayuda de unos palitos planos.

-oOo-
Referencias:
  Nacho Gómez: https://www.youtube.com/user/videomodelismo

Medida de distancias con un sensor ultrasónico y una Raspberry Pi

-oOo-
A continuación, podéis ver las instrucciones detalladas, a partir de un ejercicio que hice en un curso de aprendizaje:
Medida de distancias con un sensor ultrasónico y una Raspberry Pi.$\square$

Ciclo de encendido y apagado de un led con una Raspberry Pi

[Haz clic aquí para visualizar la imagen en tamaño natural]

-oOo-
A continuación, podéis ver las instrucciones detalladas, a partir de un ejercicio que hice en un curso de aprendizaje:
Enciendiendo y apagando un LED con una Raspberry Pi.$\square$

Pintures

La base de tota pintura és una substància aglutinant dissolta en: a) aigua: parlarem de pintura en emulsió, o b) un altre dissolvent més volàtil que l'aigua: ens referirem a aquestes com pintures en solució.

És per això que el tipus de dissolvent dóna les primeres característiques de la pintura. A l'aglutinant se li afegeixen els pigments; també se li pot afegir altres substàncies d'usos específics, com ara, fungicides, antioxidants, substàncies hidròfugues, etcètera.

Val a dir que hi ha un tipus especial de pintura que s'aplica en la primera capa del treball i que s'anomena primari; s'aplica com capa prèvia en pintar materials porosos: l'objectiu és preparar una base adequada per a les capes que s'afegeixen de pintura d'acabat, ja sigui aquesta en emulsió o bé en solució. Si no cal protegir la superfície contra la corrosió o contra els atacs dels insectes, la pintura de base (o primari) pot consistir en la pròpia pintura de l'acabat diluïda però en un 15% (aproximadament) amb el dissolvent que li sigui propi: aigua (si la pintura d'acabat és en emulsió), o bé dissolvent universal o trementina (si es tracta d'una pintura en solució).

Pintures en emulsió

• Pintures acríliques
  Són pintures en emulsió que tenen millors prestacions, atès que, a més a més de ser més resistents, es poden rentar. Tenen un aspecte setinat o mat; no acostumen a ser brillants. Es fan servir per pintar superfícies interiors [a excepció de banys i cuines, és a dir, cambres on hi hagi humitat], per bé que també hi ha algunes pintures acríliques en solució aptes per a pintar façanes.
  
  
• Pintures viníliques
  També són pintures en emulsió que empren l'aigua com a dissolvent. Les característiques de les pintures viníliques són similars a les acríliques. No són resistents a la humitat i és per això que no són indicades per a pintar superfícies exteriors.
  

Pintures en solució

• Pintures a l'esmalt
  Són pintures en solució barrejades amb resines dures o naturals. Són resistents a l'aigua i a l'humitat. Un cop s'han assecat, formen una pel·lícula impermeable. El seu aspecte pot ser mat, setinat, o bé brillant. S'utilitzen tan per pintar superfícies interiors com exteriors per pintar obra, fusta o metall.
  
  
• Pintures de poliuretà
  Són pintures en solució properes als esmalts, però de millors prestacions, tot i que més cares. Es designen també com laques.
  

Per a una primera aproximació al tema de les pintures es pot llegir aquest article de la Viquipèdia.$\square$

Antena UHF de televisión

Construcció casolana d'un sextant

La construcció d'un sextant amb materials a l'abast que tombin per casa pot ser força interessant. La precisió de l'aparell no serà pas la mateixa que la d'un sofisticat aparell que ens obligui a estalviar força abans d'adquir-lo - evidentment - però ben segur que hom pot aprendre'n molt, tant del seu funcionament i control dels errors, com pel que fa a les habilitats pròpies dels que els agrada l'autoconstrucció d'instruments científics. Vet aquí un parell de referències. L'autor dels dissenys és Omar Reis, l'autor del software de navegació astronòmica American Practial Navigator: {sextant || octant} octant sextant Us recomano que visiteu aquest blog on l'autor explica la seva experiència sobre la construcció d'un sextant casolà