La base de tota pintura és una substància aglutinant dissolta en: a) aigua: parlarem de pintura en emulsió, o b) un altre dissolvent més volàtil que l'aigua: ens referirem a aquestes com pintures en solució.
És per això que el tipus de dissolvent dóna les primeres característiques de la pintura. A l'aglutinant se li afegeixen els pigments; també se li pot afegir altres substàncies d'usos específics, com ara, fungicides, antioxidants, substàncies hidròfugues, etcètera.
Val a dir que hi ha un tipus especial de pintura que s'aplica en la primera capa del treball i que s'anomena primari; s'aplica com capa prèvia en pintar materials porosos: l'objectiu és preparar una base adequada per a les capes que s'afegeixen de pintura d'acabat, ja sigui aquesta en emulsió o bé en solució. Si no cal protegir la superfície contra la corrosió o contra els atacs dels insectes, la pintura de base (o primari) pot consistir en la pròpia pintura de l'acabat diluïda però en un 15% (aproximadament) amb el dissolvent que li sigui propi: aigua (si la pintura d'acabat és en emulsió), o bé dissolvent universal o trementina (si es tracta d'una pintura en solució).
Pintures en emulsió
Pintures en solució
És per això que el tipus de dissolvent dóna les primeres característiques de la pintura. A l'aglutinant se li afegeixen els pigments; també se li pot afegir altres substàncies d'usos específics, com ara, fungicides, antioxidants, substàncies hidròfugues, etcètera.
Val a dir que hi ha un tipus especial de pintura que s'aplica en la primera capa del treball i que s'anomena primari; s'aplica com capa prèvia en pintar materials porosos: l'objectiu és preparar una base adequada per a les capes que s'afegeixen de pintura d'acabat, ja sigui aquesta en emulsió o bé en solució. Si no cal protegir la superfície contra la corrosió o contra els atacs dels insectes, la pintura de base (o primari) pot consistir en la pròpia pintura de l'acabat diluïda però en un 15% (aproximadament) amb el dissolvent que li sigui propi: aigua (si la pintura d'acabat és en emulsió), o bé dissolvent universal o trementina (si es tracta d'una pintura en solució).
- Pintures acríliques
Són pintures en emulsió que tenen millors prestacions, atès que, a més a més de ser més resistents, es poden rentar. Tenen un aspecte setinat o mat; no acostumen a ser brillants. Es fan servir per pintar superfícies interiors [a excepció de banys i cuines, és a dir, cambres on hi hagi humitat], per bé que també hi ha algunes pintures acríliques en solució aptes per a pintar façanes.
- Pintures viníliques
També són pintures en emulsió que empren l'aigua com a dissolvent. Les característiques de les pintures viníliques són similars a les acríliques. No són resistents a la humitat i és per això que no són indicades per a pintar superfícies exteriors.
- Pintures a l'esmalt
Són pintures en solució barrejades amb resines dures o naturals. Són resistents a l'aigua i a l'humitat. Un cop s'han assecat, formen una pel·lícula impermeable. El seu aspecte pot ser mat, setinat, o bé brillant. S'utilitzen tan per pintar superfícies interiors com exteriors per pintar obra, fusta o metall.
- Pintures de poliuretà
Són pintures en solució properes als esmalts, però de millors prestacions, tot i que més cares. Es designen també com laques.
